Gener de 1939, les tropes republicanes fugen cap a la frontera. Amb elles surten llargues caravanes de famílies i persones que no volen caure en mans del soldats franquistes. Pensen – amb raó – en les conseqüències de quedar-s’hi, a casa. A França arriben més de mig milió de persones.
Doncs d’aquesta gentada, hi havia unes dos mil refugiades de Manresa. Els pobles miners de la comarca també van despoblar-se. De Cardona sortirien unes 500 persones del raval miner de La Coromina. De Sallent un nombre similar. A Súria, més o menys el mateix. També Monistrol de Montserrat va perdre una xifra similar. Mai sabrem el nombre real, però serà de més de 5.000 persones per tota la comarca. En alguns municipis es pot comparar el padró de 1941 amb el de 1936 i es constata una pèrdua neta molt significativa, palpable. Però qui era aquesta gent?
D’aquesta autèntica multitud que va optar per l’exili, el contingent anarcosindicalista podria suposar ben bé un 30-40% del total de població refugiada o exiliada. Més de la meitat tornaria aviat, als pocs mesos o anys, intentant que la repressió del règim de Franco no els hi toqués. La resta romandria a l’exili. Era una vida extremadament difícil que començava als camps de concentració francesos, els batallons de treball estranger, la Guerra Mundial, la resistència francesa, les guerrilles antifranquistes… Hi ha un portal dedicat als manresans que van patir la deportació als camps d’extermini nazis. De llibertaris hi destaquem el trist cas d’Antoni Camps i el seu fill Miquel Camps, tots dos morts al terrible Mauthausen – Gusen. El primer havia tingut càrrecs orgànics a la CNT (president del Ram de la Pell, 1932) i havia sigut membre del Consell Municipal de Manresa durant la guerra, mentre que el segon fou milicià. Van ser capturats a França quan treballaven als batallons d’estrangers i deportats als camps d’extermini d’on mai tornarien.
Pel que fa a la repressió interior, el portal web Memòria.cat posa al nostre abast un enorme llistat de persones represaliades a casa nostra (veure l’enllaç). Totes van patir presó, algunes van ser executades, altres van ser condemnades a treballs forçats i d’altres van ser desterrades fora de Manresa per molts anys. Hem pogut treballar sobre aquest llistat i us exposem unes conclusions. Aquest treball de l’Associació Memòria i Història de Manresa (publicat el 2012) conté 1.968 registres personals de totes les organitzacions polítiques o socials de la ciutat. Això significa que aproximadament el 5,5% de la ciutadania manresana va patir repressió d’alguna mena. A més a aquest percentatge el podem sumar altres 5,5% de manresanes i manresans que van haver d’exiliar-se. Aquest és l’inici del període “Nacional” que avui dia alguns enyoren. N’estem parlant de més d’1 de cada 10!
Quant a xifres, hem comptabilitzat 532 persones amb pertinença a la CNT, que suposa una mica més de la quarta part de totes les persones represaliades. Aquest gran nombre de casos ens pot permetre intuir el perfil de la nostra Organització durant la Guerra Civil. La UGT té una xifra més gran, unes 691 represaliades, malgrat haver tingut molta més afiliació que la CNT durant la guerra. Tampoc no podem prendre la xifra de 1.968 com un total, ja que hi ha més d’un centenar de represaliades dels anys 1960-70, que encaixen dins del període del tardofranquisme i la Transició. Un altre factor a tenir en compte, és que no totes les fitxes presenten dades d’afiliació sindical. Hi ha centenars de casos sense informació. Entre CNT i UGT sumen més de 1.200 casos, però com hi havia l’obligació de sindicar-se a partir de 1936 queden quasi 700 persones pendents de classificar.
Les dades de la base de dades de persones represaliades de Manresa surten dels mateixos judicis del franquisme, així que és obvi que no tothom donaria més informació de la necessària (o la irrebatible). Tenir un carnet de la CNT no jugava gens a favor dels acusats en un judici com aquells. Per tant, la data de 532 constitueix un mínim, un punt de sortida.
Per conèixer aquella CNT calen moltes dades. Sobretot relats orals o memòries. El que tenim aquí són estadístiques que no reflecteixen bé la realitat, però ens ajuden a situar-nos. Així per exemple, el 51% de les persones identificades com a membres de la CNT no tenien cap altra militància. Però això vol dir que el 49% sí que la tenia (o sigui que era multi-militant). Hi ha dos grups (parlem a “grosso modo”) que destaquen per sobre de la resta: els llibertaris i els catalanistes. Els primers en són 112 persones que figuren com a membres de la FAI o les Joventuts Llibertàries a més de la CNT (conformen el 21% d’aquells 532 cenetistes). L’altre bloc són els 57 militants d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’Estat Català o d’Unió de Rabassaires (el 10,7%). Hi ha militants d’altres partits, per suposat, però ja trobem percentatges molt més residuals (PSUC, 2,6%, POUM, 2,8%, etc.).
Un altre factor a tenir en compte són les dones. Només hi ha 18 dones de la CNT que haguessin patit repressió. En aquest cas, hi ha més proporció de dones entre el total de represaliats del PSUC o d’ERC. Moltes dones eren desterrades de Manresa després de complir les seves penes de presó. En alguns casos (prop de la meitat) s’observen vincles familiars amb altres acusats. Hi ha filles, germanes o esposes de presos o executats. A Manresa no va ser condemnada a mort o executada cap dona. Pel que fa a les comarques centrals, Ramona Peralba Sala de Gironella (i afiliada a la CNT), seria executada.
Pel que fa a les penes de mort corresponents a Manresa – que és l’objecte d’estudi de Memòria.cat – , en total hi va haver 34 executats que tenien relació amb Manresa. Doncs 26 eren membres de la CNT. A continuació la llista d’executats de Manresa amb les dades d’edat, militància i lloc de naixement:
Executats domiciliats a Manresa:
| Nom | Edat | Militància | Lloc de naixement |
|---|---|---|---|
| Casasayas Rebordosa, Josep | 29 | CNT, JJLL | Manresa |
| Cayuela Cayuela, Josep | 32 | CNT | Carboneras (Almería) |
| Cenzano Mora, Antoni | 49 | Ràfol de Salem (Alacant) | |
| Dorca Hurtet, Francesc | 40 | CNT | Sant Jaume de Llierca (Girona) |
| Espinalt Sanllehí, Agustí | 54 | ERC | Manresa |
| Farràs Puigmartí, Josep | 45 | CNT, El Ràdium | Monistrol de Calders |
| García Navarro, José | 22 | Mojácar (Almería) | |
| Gonzálvez Gonzálvez, Antonio | 40 | CNT, FAI | Santa Fe de Mondújar (Almería) |
| Iglesias Bosch, Lluís | 18 | CNT, FAI, JJLL | Riudarenes (Girona) |
| Iglesias Bosch, Narcís | 23 | CNT, FAI, JJLL | Riudarenes (Girona) |
| Iglesias Bosch, Pere | 31 | CNT, UGT | Arbúcies (Girona) |
| Jordana Sucarrats, Ramon | 33 | CNT, UGT, POUM | Santpedor |
| Jou Realp, Francesc | 41 | UGT, PSUC | La Prenyanosa, Cervera (Lleida) |
| Linares Verdú, Blai | 22 | CNT, UGT | Alcoi (Alacant) |
| Llop Estupiñà, Ceferí | 23 | CNT | Manresa |
| Majó Viñas, Isidre | 35 | CNT | Manresa |
| Martínez Fuster, Vicente | 47 | CNT, FAI | Cortes de Pallars (València) |
| Munill Cueva, Antoni | 31 | CNT, Partit Sindicalista | Lleida |
| Navarro Vilardell, Miquel | 25 | CNT, UGT, Estat Català | Barcelona |
| Negrete Ibáñez, José | 40 | CNT, UGT, FAI, ERC | Torquemada (Palència) |
| Pellicer Muntaner, Urgell | 31 | PSUC, ERC, Estat Català | Súria |
| Perarnau Bacardí, Josep | 26 | PSUC, POUM | Malanyeu/ Fígols |
| Ribas Morancho, Josep | 23 | CNT, El Ràdium, ERC, POUM | Barcelona |
| Riera Arola, Marià | 35 | CNT, UGT | Rocafort |
| Ruestres Bartra, Manuel | 46 | CNT | Torres de Segre (Lleida) |
| Ruiz López, Matías | 37 | CNT, PSUC | Gandesa |
| Salvador Adell, Antoni | 39 | Alcalà de Xivert (Castelló) | |
| Soler Llorens, Jaume | 49 | CNT | La Vila Joiosa (Alacant) |
| Sors Solà, Joan | 30 | CNT, FAI | Calders |
| Torras Estrada, Ferran | 43 | ERC, UR | Sant Joan de Vilatorrada |
| Torras Mensa, Jaume | 41 | CNT, ERC, Estat Català | Manresa |
| Vilanova Vila, Josep | 40 | CNT | Santa Maria d’Oló |
| Vilaseca Vilatimó, Joan | 29 | CNT, UGT, PSUC | Manresa |
Hi observem tres casos la militància dels quals ens és desconeguda, i que podrien ser també de la CNT. Ens podem imaginar el clima de terror que s’hi va a instaurar a tot Espanya. Un cas paradigmàtic és el d’en Josep Ribes Morancho que va ser afusellat i només unes poques hores desprès els va arribar al piquet d’execucions una commutació de la pena de mort. Ja no calia, doncs, en Josep havia estat assassinat.
La web ens permet llegir diversos judicis sumaríssims. Es poden buscar per nom. La gran majoria, per no dir tots, descriuen processos judicials sense garanties, amb proves més que discutibles, amb advocats d’ofici de l’exèrcit, amb acusacions de veïns addictes al nou règim que volien fer mèrits davant les autoritats. Val la pena fer-li una ullada.
A continuació us posem el llistat d’executats nascuts a Manresa, però que durant la guerra vivien a una altra població. Alguns casos eren regidors dels consells municipals durant la guerra, d’altres se’ls relacionava amb els comitès revolucionaris del principi del conflicte.
Executats nascuts a Manresa:
| Nom | Edat | Militància | Lloc de naixement | Lloc de residència |
| Jorba Griñó, Domènec | 62 | PSUC | Manresa | Caldes de Montbui |
| Munill Mataró, Antoni | 53 | CNT | Manresa | Sabadell / Monistrol |
| Pons Valls, Jacint | 49 | CNT | Manresa | Mataró |
| Puig Alegre, Gustavo Espartacus | 38 | CNT, UGT, PSUC | Manresa | Terrassa |
| Ros Guix, Miquel | 33 | CNT | Manresa | Vic |
| Rovira Esparbé, Joan | 31 | CNT | Manresa | Barcelona |
| Serra Filet, Salvador | 39 | CNT, FAI | Manresa | Sabadell |
| Tort Oller, Miquel | 26 | CNT | Manresa | Palau-Solità i Plegamans |
Com és lògic havia manresans disseminats per tot Catalunya degut a la gran mobilitat social d’aquella època. Aclarir que “Lloc de Residència” vol dir també el lloc on han desenvolupat la seva militància política o sindical. Per tant van ser executats per causes que van tenir lloc en aquelles poblacions.
També podem fer un llistat dels manresans que van morir a la presó:
| Nom | Edat | Organització | Lloc de naixement | Militància a |
| Jounou Pla, Joan | 36 | CNT | La Pobla de Lillet | Manresa |
| Reguant Cusà, Francesc | 35 | CNT | Súria | Manresa |
| Sánchez Olmedo, Mariano | 57 | CNT | Medina del Campo (Valladolid) | Manresa |
| Torras Mensa, Jaume | CNT, ERC, Estat Català | Manresa | Manresa | |
| Torrents Caus, David | 27 | POUM, Ateneu Popular, UGT | Cardona | Manresa |
| Viñals Prunés, Josep | 34 | CNT, UGT | Manresa | Manresa |
A aquesta llista la podríem afegir dos noms que apareixen a les obres de Pedro Flores però no aquí. No hem investigat els detalls: Es tracta de Ramon Tasias[1] i de Lorente (en Flores no diu el nom). En aquest cas no hem deixat noms de persones membres d’altres organitzacions (com ara PSUC o UGT). Únicament hem deixat en David Torrents Caus, un membre destacat del POUM, milicià i redactor de El Pla de Bages.
En definitiva, caldrà fer una investigació molt més profunda per esbrinar els executats i morts a la presó d’altres poblacions de l’Alt Llobregat i Cardener (actuals Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès) més enllà de Manresa. Per avançar-nos dir que el franquisme va executar més de 270 persones de l’Alt Llobregat en total, dels qual actualment en tenim 78 confirmades com a membres de la CNT. És probable que passem del centenar aviat.
No obstant aquesta suma esgarrifosa de morts, es queda molt petita davant la enorme quantitat de morts als fronts de guerra. Catalunya va perdre al voltant de 38.000 joves durant la guerra: Caiguts al front, militars de rereguarda o morts militars pels bombardeigs de l’enemic. D’aquests les nostres comarques sumen possiblement uns 1.500 morts. Només Manresa n’és un terç d’aquests. Quants d’ells serien de Manresa? 100? 150? Segons això, a nivell comarcal, podem especular, atesa la correlació d’afiliacions de les nostres comarques, que prop de 500 n’eren de la CNT?
Actualment estem fent una recerca en aquest sentit. No obstant això, properament publicarem un llistat – sempre aproximat degut a la impossibilitat de recollir totes les dades – d’aquelles persones executades a les poblacions de l’Alt Llobregat relacionats amb la CNT.
Aquests seran treballs que haurem de fer els grups memorialistes llibertaris de les nostres comarques. Podem constatar l’aportació en sang, totalment tràgica, que va fer el moviment del quan ens sentim hereus, a la guerra.
Si teniu algun familiar víctima de la repressió o que creieu que era membre de la CNT d’aquells anys 1930-1940 ens podeu contactar. Tenim bastantes dades, i ara mateix ja us podríem oferir una mica d’informació (mai complerta, sempre fragments) o podríem deduir on trobar-la.
Agraïment al grup de Memòria.cat per l’elaboració del Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)
[1] Flores, Pedro. Luchas sociales del Alto Llobregat i Cardoner. p. 337
Centre d'estudis Ramona Berni [CERB] 