Maquis

L'Antònia era una dona menuda, obrera, valenta i discreta, que vivia en un pis del barri del Guix. No tenia instrucció, però tenia les idees clares i bons sentiments. Des de la rereguarda de casa seva va fer de suport a la lluita antifranquista dels anys 40 i 50. Amb ella volem homenatjar totes les dones anònimes que van arriscar les seves vides juntament amb els que lluitaven pels seus ideals. Va néixer a Berga l'any 1888. Es va casar amb Joan Bonet Casals, que feia de capatàs en la construcció de la carretera Berga-Bagà. Van tenir tres fills: la Ramona, el Miquel i la Florentina. Tots tres de professió teixidors. Van venir a viure a Manresa l'any 1925. El Miquel, que tenia 23 anys en esclatar la guerra civil, es va comprometre fortament en el moviment anarco-sindicalista. Amic d’infància i parent llunyà del maqui Marcel·lí Massana, va ser un lluitador anarquista els anys més foscos del franquisme. Sense fer soroll, l'Antònia va fer de casa seva un refugi per als companys de lluita que tenien problemes a causa de la repressió. Ja abans de la guerra la seva vinya havia servit d'amagatall. Acabada la guerra i iniciada la resistència antifranquista per aquell pis hi van passar líders coneguts com Francisco Denís Diez "el català", un guia fronterer que, interceptat per la Guàrdia Civil, es va suïcidar a la presó de Sallent l'any 1949. També el maig de 1949 va acollir Josep Sabaté, germà de Quico Sabaté, i el va curar de les ferides que havia rebut a causad'un fort enfrontament amb la policia a l'Hospitalet de Llobregat. Quan el seu fill Miquel conduïa grups de trànsit cap a les muntanyes o cap a la terra baixa, sortia de casa de matinada amb un cistell gran i un mocador al cap. Seguia el curs del Llobregat, passava pels Tres Salts, s’endinsava per la riera de Sant Esteve i, en un lloc convingut, deixava el que portava per als seus “nois” : cafè, pa, conserves, tabac… Quan la família la increpava dient-li que no tenia edat per fer això, ella responia: “Vosaltres feu el vostre treball, jo faig el meu; si m’agafen, val més que vagi jo a la presó que vosaltres....” Era l'any 51 quan una matinada una patrulla considerable de guàrdies civils es van presentar al pis del Guix buscant Marcel·lí Massana. En no trobar-lo, van anar per en Miquel i amb ell es van emportar tota la família. En Miquel va estar vuit mesos empresonat, la resta només uns dies. L'Antònia va morir de càncer a les acaballes de la dècada dels 50. El Miquel, la Ramona i la Florentina van seguir lluitant des de les files de la CNT i el seu nét Estanislau també.

El maquis anarquista. De Tolosa a Barcelona pels Pirineus.

[Passatges del llibre de Ferran Sánchez Agustí que fan referència al suport a la guerrilla al Bages]

Enllaços i bases a Manresa

Els grups, separadament, baixaven del tren a Sallent, Santpedor i Manresa-Alta. Es dirigien, de nit per descomptat, cap al barri del Guix a Manresa i la Torre del Secundino, seguien per Viladordis, Casa del Llac (bosc de pollancres actualment) i el transformador de la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat (FH Segre). Per les passeres dels Tres Salts de Sant Fruitós superaven sense problemes el Llobregat quan baixava poca aigua i fins i tot carro sobre gel, seguien cap a les Torres, desembocadura de Sant Esteve al Llobregat a l’altura de l’antic Polvorí, lloc idoni per a despistar pescant i punt final en el bosc dels Generis: masies Rubialta, Flequer, Casassaies i Playà. en aquesta dormia la guàrdia civil. les dos anteriors eren bases de la guerrilla en el terme del Pont de Vilomara des d’on saltaven a agafar el tren a Sant Vicenç de Castellet o baixar a través de la muntanya fins a Terrassa.

Antonio Bravo Soler [1] (Cuevas del Alzanzora, Almería, 1909), jornaler, enllaç, en el seu domicili de Manresa va acollir alguna vegada al guia Francisco Denis “Català” [2]. Trobat còmplice de partides rebels i armades, defensat pel capità Francisco Costa, va rebre els beneficis de l’Any Sant per mancar d’antecedents, veient reduïda la seva pena de 12 anys i un dia de reclusió menor en una quarta part.

Manuel Benitéz Giménez, fill d’un camisa vella de Manresa i cunyat d’Antonio Bravo Soler, va tornar a França advertit a temps de les múltiples caigudes i seguidament va marxar a l’Argentina. Va treballar amb Iglesias Paz [3] en la infructuosa comesa d’aproximar elements moderats amb intransigents en el si de la CNT. Antonio Bravo i Manuel Benítez es van unir en l’exili amb dos de les germanes Haro, actives anarquistes que havien viscut en el local de Joventuts Llibertàries (el Sielu) perquè el seu pare les havia fet fora de casa.

Per delicte d’auxili a partides armades, van condemnar a sis mesos i un dia a Pedro López Tapía (Tijola, Almería, 1917), casat, barber. Es va dedicar a traslladar a Massana i Iglesias Paz els comentaris que sentia exercint a Manresa el seu ofici en la caserna de la guàrdia civil, al carrer Carrió nº 2 i en les dependències de la policia situades en el xamfrà dels carrers Sant Tomàs i Sant Domenec. L’inspector Julio González Palomo va declarar que únicament podia escoltar i transmetre fets o circumstàncies de general coneixement.

Pel mateix delicte d’auxili a partides armades, encara que sense materialitzar cap cop, van condemnar a sis mesos i un dia, encara que es va poder beneficiar de l’Any Sant, a Juan Martínez Requena (Albor, Almería, 1910), casat, jornaler, defensat pel capità Francisco Costa. Va obtenir informes sobre Hiladuras Banchs de la colònia Condals. Va saber que el seu porter (guàrdia civil retirat) disposava de pistola, el dia del pagament del setmanal (dijous) i el trasllat del mateix en un vehicle des d’una oficina bancària de la Carretera de Cardona fins la fabrica.

Pere Obiols i Miquel Bonet

Pere Obiols Ribó [4] (Sorribes de la Vansa, Lleida 23/04/1911), al març de 1949 va acompanyar a la frontera al ferit Josep Sabaté [5]. Estava casat amb Ramona Bonet per tant, era cunyat de Miquel Bonet Guitart [6]. personatge boscà i polifacètic, carboner, bracer, ferrer, obrer de aserradora, contrabandista, va actuar de guia de la guerrilla malgrat patir reuma en el genoll esquerre. Coneixia bé les muntanyes, perquè va viure a cavall de Berga i Fórnols del Cadi. No va poder acollir-se a l’indult de l’Any Sant perquè amb anterioritat va penar en la Model del 5 de febrer de 1943 al 26 de setembre de 1944 després de ser condemnat a 20 anys i un dia per Rebel·lió Militar. Va combatre de voluntari amb la Terra i Llibertat en l’ermita de Santa Quitèria i en el Carrascal d’Osca. El van acusar de cremar esglésies al Berguedà, d’efectuar registres domiciliaris vestit de milicià i d’haver format part de la quadrilla del Bueno de Berga. En aquesta ocasió va estar tancat del 13 d’agost de 1949 al 18 d’abril de 1951 en la 4ª galeria de la Model.

En l’humil pis núm. 20 del barri del Guix davant de l’actual Parc de Bombers de Manresa vivia el matrimoni, oriünd de Bagà i familiar llunyà d´en Massana, format per Joan Bonet Casals, ex-capatàs de les obres de la carretera de Berga a Bagà i la seva esposa Antònia Guitart Orriols [7], 70 anys, quina, vigorosa, valenta, que era l’encarregada de portar menjar i tabac als grups amb un gran lligo a coll i un cistell al braç.

En la pròxima Torre de Secundino, actual carrer del Segre, fins ara dins del terme municipal de Manresa, en l’interior del qual va buscar durant anys la guàrdia civil un arsenal d’armes, vivia el seu fill Miquel Bonet Guitart (Bagà, 1912-Castellnou de Bages, 1996), la seva esposa María Guitart Cardó, la tia Florència Bonet Guitart i el seu fill Estalisnau Bonet Guitart. Un segon fill, Josep, no va ser detingut perquè vivia en Sant Fruitós amb l’àvia materna.

Miquel Bonet treballava en Tèxtils Bertrand Serra. El seu origen muntanyès avalava els seus dots d’extraordinari cercador de bolets, caragols i hortolà de primera. Entusiasta naturalista del Grup Excursionista Germinal, al setembre de 1936 va partir voluntari al front amb la Columna Terra i Llibertat. Va marxar a França amb la Retirada. Va escapar de tres camps de concentració i va tornar a casa en 1942. Llavors va estar 22 mesos empresonat i no va entrar en aquest procés perquè no van trobar proves. En un relleu de la direcció carcerària li van preguntar que feia allí, de què se l’acusava, va contestar que encara no ho sabia i el van deixar en llibertat.

El seu pare Joan, la seva germana Florentina, la seva esposa María i el petit Estalisnau de dos anys d’edat van passar dues setmanes en la Model fins que el capellà va intercedir perquè els deixessin a marxar. Els presos van construir un camió de fusta per al nen i jugant amb ells a passar taronges, a través d’aquells cítrics convertits en divertiment, va sortir un missatge cap a l’exterior que va salvar a una persona del Camp de la Bota.

[1] http://www1.memoria.cat/censpresos/content/bravo-soler-antonio

[2] http://www.estelnegre.org/documents/denis/denis.html

[3] https://cntvigo.org/iglesias-paz-jose/

[4] http://www1.memoria.cat/censpresos/content/obiols-rib%C3%B3-pere

[5] https://anarquismoanarcosindicalismoyotrostemas.wordpress.com/2017/09/21/grupo-de-jose-sabate/

[6] http://www1.memoria.cat/censpresos/content/bonet-guitart-miquel

[7] http://manresanes.blogspot.com/2008/06/antnia-guitart-orriols.html