Els anys 30 a Navàs

La borrosa frontera entre el republicanisme i l’anarcosindicalisme

Bona part del relat procedeix del llibre “Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931 – 1945)”. Aquest llibre de memòria històrica local, publicat en 2015, ofereix una informació fonamental per a comprendre les dècades de 1920, 1930 i 1940 en el municipi de Navàs. En la web de l’ajuntament de Navàs es pot llegir en pdf. Us animo a llegir-ho sencer, perquè val molt la pena.

Encara que el meu relat segueixi bastant el ritme del llibre, he afegit algunes aportacions de diversos arxius que he investigat. Les característiques de la vida soci-polítiques d’aquesta població eren especials, diferents de les d’altres pobles i, per tant, entenc que era necessària una difusió més enllà de l’àmbit local.

Navàs és un municipi de la comarca del Bages, en el centre de Catalunya. En els anys 30 tenia al voltant de 3.000 habitants. El seu nucli principal era un poble de nova construcció, dedicat a la producció tèxtil, que aprofitava la força del riu Llobregat. D’aquesta manera el municipi va anar pivotant des del nucli tradicional de Castelladral, eminentment rural, cap a Navàs, un barri de caràcter industrial. De fet, això mateix es tradueix del propi nom oficial del municipi, que passa de denominar-se Castelladral a Navàs en 1936. Mantindrà el nom durant tota la Guerra Civil. No obstant això, en 1939 el franquisme tornarà a reprendre el nom de Castelladral fins als anys 60.

Fins al segle XX el municipi es componia de diversos nuclis de tipus rural: Castelladral, El Mujal, Sant Cugat del Racó i Sant Salvador de Torroella. Com tants pobles de la comarca, la plaga de fil·loxera de finals del segle XIX va arruïnar a centenars de persones, que van haver de buscar-se la vida a la indústria. A partir de llavors, la zona rural es va despoblant en benefici de la part fabril. Així que van sorgir dos nuclis de població a partir de les noves fàbriques: Navàs i Palà de Torroella (aquest nucli, situat en el riu Cardener). D’una banda, a Torroella, en el riu Cardener, es van fundar dues fàbriques tèxtils: la de Palà de Torroella i la de Valls de Torroella, separades per només un quilòmetre. A Navàs, en el riu Llobregat, es va fundar Hilaturas Forcada, la fàbrica més important del poble. A mitjan anys 20 la fàbrica tenia uns 12.000 fusos, ocupant 250 treballadors i treballadores. En 1922 es va fundar l’anomenada Fàbrica Nueva. També va haver-hi una fàbrica de llançadores dels telers. Finalment, cal destacar una fàbrica de maons. Es pot apreciar una important proletarització del municipi, especialment durant els anys 20.

Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931 – 1945) 2015: p. 42

A nivell polític i social cal definir els dos bàndols que van sorgir al poble. Es tracta del bàndol dels propietaris i el dels republicans. El primer es vehiculava a través de l’Ateneu de Navàs i el Sindicat Agrícola. En canvi, el segon sector es va organitzar a través de la Cooperativa Obrera “Germanor”, fundada en 1913. D’aquesta cooperativa va anar sorgint un republicanisme que posava en qüestió tot el sistema polític de l’anomenada Restauració espanyola (1874-1923). Fruit d’aquest clima, en 1919 es va fundar el Centre Nacionalista Republicà de caràcter catalanista, però amb influències del republicanisme federal que era molt típic de la zona. En el Congrés Obrer del Teatre de la Comèdia de Madrid, al desembre de 1919, va assistir una delegació del Sindicat d’Oficis Varis de Castelladral que representava a 400 trabajadores[1]. Van ser moments d’auge per a la Confederació Nacional del Treball (CNT), que va ser qui va organitzar aquest congrés. Aquest sindicat es va desinflar en els mesos següents a causa de la crisi iniciada ja la tardor de 1919.

El Centre Nacionalista Republicà, per part seva, es va instal·lar al principi en el Cafè Llobregat, però en 1923 va poder construir un edifici propi i va instal·lar allí mateix una escola de caràcter racionalista. Enguany, 1923, serà un any clau, ja que la pròpia cooperativa va anar canviant de composició. En aquells dies se la coneixia com a Cooperativa Obrera “La Fraternitat”, nom oficialitzat en ferm en 1930. Però el més important per a la classe treballadora va ser la creació del Sindicat Únic de Treballadors (adherit a la CNT), en el local de la cooperativa. En els estatuts d’aquesta nova entitat sindical també figurava la necessitat de crear una escola racionalista per als fills i filles de la classe treballadora. Veiem una confluència d’interessos entre sindicalistes i republicans.

I així va arribar l’anarquisme al poble

No caminaríem errats si suposéssim que en els anys de 1910 alguns militants obrers del poble van tenir relació amb el obrerisme anarquista dels voltants. Seria molt rar que no hi hagués connexions personals. Però amb caràcter general, a Navàs, l’anarquisme va arribar de la mà del mestre racionalista Juan Teruel  Munuera i de la seva companya Emilia Martínez Munuera.

Juan Teruel va néixer en La Unió (Múrcia) en 1894. Es va relacionar en els cercles anarquistes del Madrid de principis de segle i va conèixer a Mauro Bajatierra i a Antonio Lozano Esteve, entre altres. En 1917 es va traslladar a Barcelona on va freqüentar els grups d’autodefensa obrera fins a la seva detenció l’any següent. En 1923 va arribar a Navàs per a fer-se càrrec de l’escola racionalista, acompanyat per la seva companya. És probable que existís una recomanació de Joan Puig Elias, mestre racionalista a Barcelona però natural de la pròxima Sallent. En aquests anys de la dècada de 1920 també van existir escoles racionalistes a Sallent, Balsareny o Gironella, tots pobles banyats pel riu Llobregat. Juan Teruel va començar fent classes per als fills dels cooperativistes i Emilia Martínez per a les filles. Un dels mestres de l’escola va ser Joan Call, que en els anys 30 va ser company de Palmira Viladomiu, filla del conegut militant Josep Viladomiu Vinyoles, traslladant-se llavors a Gironella a exercir a l’escola racionalista d’aquell poble.

Alumnes de l’Escola del Centre Nacionalista, amb Juan Teruel (dreta) i Emilia Martínez (esquerra). Fons familiar Josep Manubens Castellana. Apareix en Silencis…, p. 42

Aquest ambient subversiu enmig d’una Dictadura, com la de Primo de Rivera, va acabar cridant l’atenció de les autoritats. Al juliol de 1927 la policia va realitzar una batuda a Navàs, registrant la cooperativa i l’escola, i efectuant diverses detencions de militants del Centre Nacionalista i del Sindicat Únic. Va ser una batuda contra tota l’oposició al règim. L’escola va ser clausurada i Teruel i la seva companya van haver d’abandonar el poble. En 1930 totes aquestes entitats van tornar a obrir les seves portes. Teruel va tornar a exercir de mestre a Navàs fins a 1934, quan va ser acusat dels fets del 6 d’Octubre, i va haver d’abandonar novament la població. No ens avancem.

Com a anotació curiosa, cal recollir l’informe policial, que ens fa una descripció de la vida associativa del poble: “en el referit poble, bé sigui per política local o per interessos creats, existeixen dos bàndols, un partidari del Centre i un altre contrari a aquest, creient-se tots dos representants de l’ordre social”. Com es veu, parla del bàndol de la cooperativa i del bàndol de l’Ateneu.

L’informe fa notar la tensió que es palpava en l’ambient de Navàs i estableix que el detonant va ser l’enterrament civil de Ramón Riba Tresserra. Riba havia estat un dels fundadors del Sindicat Únic i membre de la Cooperativa “Germanor”. Ramón Riba havia intentat fundar en 1922 un Sindicat de l’Art Fabril i Annexos, però el Governador Civil no el va autoritzar. Així que l’any següent els sindicalistes van apostar pel sindicat únic. De Riba diu l’informe:

“…les restes del qual la directiva va intentar fossin inhumats civilment la qual cosa no van poder aconseguir pel fet que el Ramón havia complert durant la seva última malaltia amb els deures d’un catòlic, però si bé l’enterrament es va efectuar catòlicament va causar la sensació de ser civil ja que els assistents a aquest, tant de la localitat com de les comarques de Manresa i Berga, molts d’ells coneguts per les seves idees avançades i en número d’uns 300 no van entrar a l’Església ni van portar a efecte cap acte (…) arribant a l’extrem de portar al capdavant de la manifestació un triangle amb el que tractaven de demostrar que era una manifestació ateu-anàrquica.”

Llavors parla del Centre Nacionalista: “el repetit Centre des de la seva fundació ha estat un focus de sindicalisme i anarquisme i punt d’enllaç d’elements de les Comarques del Llobregat i del Pla de Bages”[2].

En els registres domiciliaris als dirigents del Centre van trobar premsa anarquista com a “Tiempos Nuevos”. L’informe policial atribuïa a Juan Teruel l’haver disseminat la “llavor anarquista” al poble. Per a llavors l’escola feia classes a 30 nens i 12 nenes i ja eren mixtes. En el torn nocturn hi havia altres 12 nens i 3 o 4 nenes.

El tancament de l’escola racionalista s’atribuïa a l’arribada del nou rector del poble, Josep Morta Soler, un home de profundes conviccions reaccionàries. Retinguem aquest nom.

Al juny de 1930 es va sol·licitar la re-obertura del Centre Nacionalista Republicà. La legalització va comptar amb l’oposició de l’Ajuntament. Encara així el Centre va cedir els seus locals a la cooperativa, que llavors va prendre definitivament el nom de Cooperativa Obrera “La Fraternitat” i aviat va reobrir l’escola. Amb l’arribada de la República tant la cooperativa com el Centre es van adherir a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

L’arribada de la República

Amb l’esquerra il·legalitzada, tota la vida política es vehicula a través d’Unió Patriòtica, un partit únic de la dictadura de Primo de Rivera. És en aquest partit on té lloc un fet curiós. El secretari local del partit era Josep Maria Ballús, metge del poble. Durant el canvi de règim, a l’abril de 1931, es va passar al republicanisme. Però és que a la fi de la dècada anterior la policia informava de la presència de “simpatitzants de la cooperativa” en el consistori.

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van ser guanyades per una candidatura única, composta per propietaris agrícoles i alguns candidats afins a l’ateneu, però també de la cooperativa. No obstant això, Ballús va denunciar el resultat al Governador Civil i les eleccions van ser impugnades. Es van haver de repetir el 31 de maig, guanyant-se l’antipatia de les dretes. Així i tot l’Ateneu de Navàs va intentar evitar aquesta impugnació apel·lant al mateix Francesc Macià, parlant de si mateixos com a “republicans convençuts”. Les esquerres van conformar la Coalició d’Esquerres. I Ballús va ser qui l’encapçalava. Va ser alcalde durant uns pocs dies fins que va dimitir per a donar pas al seu company de coalició, Pere Prat Bernardich, que en aquell temps estava en la junta del Sindicat Únic de la CNT. En definitiva, a Navàs, l’alcaldia entre 1931 i 1933 va ser ocupada per un militant de la CNT, encara que sota les sigles de Coalició d’Esquerres (ERC).

Als pocs dies, el 18 de juny, es van presentar al poble quatre individus armats que deien ser policies. Deien venir a “posar ordre” davant el clima de tensions que havia suposat l’arribada de la República a Navàs. Així se li van presentar al’alcalde Ballús (que encara era alcalde). No obstant això, no eren policies. El poble ho va saber d’alguna manera i es van concentrar nombroses persones per a exigir que els expulsessin de Navàs. L’alcalde va cridar al govern civil de Manresa i aquests van enviar un grup de guàrdies que van detenir als quatre pistolers. Després es va saber que havien estat contractats en el Convent del Sagrat Cor de María de Barcelona. Havien arribat al poble acompanyats pel rector de Puig-reig (un poble veí), i que havien estat armats pel germà del rector de Navàs, anomenat Eduard Morta. En aquest clima van tenir lloc les eleccions a les Corts Constituents del 28 de juny de 1931, guanyades àmpliament per les esquerres. Mentrestant l’Ateneu de Navàs es va adherir a la candidatura de la Lliga Regionalista.

En aquells mesos, a Navàs, va començar a tenir rellevància la CNT. A l’agost de 1931 el Sindicat Únic comptava amb 1.000 afiliats. Van ser representats en el Ple Regional de Barcelona per Graner [3]. Era l’entitat més gran de la població. A nivell intern sempre va ser un sindicat afí a les tesis de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i contrari a les dels Sindicats d’Oposició, treintistes[4], més moderats. Malgrat això, res no impedeix perquè tinguessin bones relacions tant amb ERC com amb l’acabada de constituir Unió de Rabassaires.

Malgrat tot seria atrevit dir que tota la CNT de Navàs era anarcosindicalista o anarquista. Queda clar que existia un component cenetista afí a ERC (i alhora els seus militants estaven afiliats a la CNT), de tal forma que entre les bases fins i tot podria arribar a ser numèricament majoritària aquesta tendència política. Per això el trentisme no va tenir la possibilitat de fer-s’hi amb el Sindicat Únic, com sí que va ocórrer als pobles veïns. De totes maneres, la crisi que va sofrir la CNT a Catalunya també va passar factura a Navàs, atès que en el Ple Regional d’abril de 1932 comptava amb 350 representats i en el Ple Regional de l’any següent amb 400. El representant de Navàs en tots dos comicis va ser Joan Sarri Rovira.

Aquí puc arriscar-me amb una hipòtesi: l’entorn social d’ERC a Navàs estava molt influït per un republicanisme de base federal, catalanista en certa manera, però seguidor del vell imaginari federalista. El seu component obrer veia natural estar en la CNT, que era l’organització que havien construït en aquell poble des de 1919. No volien participar en una aventura poc clara, com era l’escissió trentista de 1932-33, que provocava nombrosos problemes interns en molts sindicats de la comarca de l’Alt Llobregat, a la qual pertanyia Navàs. Alhora, el sector anarquista (vinculat a la FAI) no es preocupava de les qüestions polítiques dedicant-se al cultural i al sindicat. Així es pot explicar el fet que des de la CNT de Navàs mai s’esmentés la contradicció de tenir un alcalde afiliat a la Confederació, mentre que això va ser motiu de discòrdia a Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat o Gironella, llocs on alguns polítics d’esquerra havien militat – o militaven – en la CNT.

En la pràctica es tractava d’una aliança entre tots dos sectors (ERC i FAI), que va impedir la proliferació d’un trentisme que per lògica hauria d’haver arrelat entre els sectors de la CNT de Navàs que simpatitzaven amb ERC. El nexe d’unió era sens dubte la cooperativa. La situació de Navàs contrasta amb altres pobles de l’Alt Llobregat, com ara Callús, Castellbell i el Vilar, Gironella o el Pont de Vilomara i Rocafort, on existien bases cenetistes de tendència republicana que van passar a engrossir els Sindicats d’Oposició de la CNT.

Solidaritat Obrera, 15-11-1931, p. 6

En el capítol d’organitzacions llibertàries, sabem que una delegació de Navàs va participar en la creació de la Federació Intercomarcal de Grups Anarquistes de l’Alt Llobregat i el Cardaner. El nom del grup no ens ha arribat. També apareix aquest mateix grup en un estat de comptes fet per la Federació de Grups Anarquistes de Catalunya (en altres paraules, de la FAI) fet en 1931[5]. Al mateix temps, hi ha una Agrupació Lliurepensadora Ferrer i Guardia[6], que a la fi de 1931 va realitzar un acte a favor del laïcisme (veure imatge).

Ja hem vist que en aquest poble es barrejava el republicanisme i l’anarquisme, mancant més informació, aquesta entitat podria ser un nou pont entre totes dues tendències. En aquest acte públic van prendre part Jaime Ribas i Manuel Pérez, coneguts propagandistes de la CNT, així Joaquín Casablanca e Ysart Buls, que pensem que era un sobrenom (o els dos cognoms sense el nom) d’algun militant del poble. A l’octubre de 1933, s’informa en “Solidaridad Obrera” de la intenció d’obrir un ateneu propi al carrer Mariano Anglada[7]. El fet que la CNT romangués afí a la tendència oficial no implica que no existissin militants relacionats amb els Sindicats d’Oposició, com va ser el cas de Josep Ratera i Josep Besora, que enviaven cotitzacions per al setmanari “Sindicalismo” de Barcelona o “El Trabajo” de Manresa[8].

Els fets revolucionaris de gener de 1932 no van tenir repercussió a Navàs. Encara així molts patrons van aprofitar la derrota de la revolta per a rebaixar els salaris i acomiadar uns certs militants sindicals.

En canvi, l’any següent, el 8 de gener de 1933, va tornar a haver-hi una insurrecció de caràcter anarquista. Aquesta vegada a penes va tenir repercussió a la comarca, llevant Sallent, on els revolucionaris van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil. Després els guàrdies van atacar el local dels sindicats causant dos morts. A Navàs un grup de revolucionaris van atacar a la parella de la Guàrdia Civil que patrullava el poble, fent-los fugir. Aviat van volar alguns pals de la llum per a tallar el corrent elèctric del poble i van atacar l’ajuntament amb bombes casolanes. Els regidors d’ERC, acompanyats del somatén, es van atrinxerar dins intentant defensar l’edifici amb les seves armes. De resultes d’aquests fets va ser detingut Pascual Sensada, de 19 anys.

La següent sessió de l’ajuntament va ser tempestuosa. ERC es va dividir en dues parts, acusant una d’aquestes parts a l’alcalde d’haver-se inhibit en els fets, perquè en realitat feia costat als insurrectes. L’alcalde Pere Prat Bernardich, es va defensar dient que no va anar a defensar l’edifici consistorial perquè no disposava de cap arma. El cas és que el seu argument no va convèncer a ningú i va haver de dimitir. El seu càrrec el va ocupar Joan Escudé Niubó, també d’ERC, però d’un sector més moderat. La ruptura dins d’ERC va romandre en el temps. Posteriorment Escudé serà un dels fundadors del PSUC, en 1937.

Entre els conflictes latents al poble, d’aquesta primera part de l’època republicana, de nou ens trobem amb un conflicte que implicava el rector. Es tractava de la gestió del cementiri. L’ajuntament pretenia aplicar la legalitat constitucional, que implantava el laïcisme, i per això va assumir el control del cementiri. A això s’oposava l’església, sota la figura del rector Josep Morta, que es va negar a lliurar les claus a les autoritats municipals. L’ajuntament va municipalitza els cementiris de Navàs i el de Palá de Torroella.

Un altre conflicte, que ajuda a veure quin caràcter tenia el consistori de Navàs sota l’alcaldia de Prat Bernardich, és el conflicte del consistori amb la guàrdia civil. En 1932 van arribar quatre parelles de la guàrdia civil i un superior al poble. Se suposava que el consistori, per llei, s’havia d’encarregar de la seva manutenció i allotjament. A l’abril l’ajuntament es va queixar al governador civil, Anguera de Sojo, que no podia fer-se càrrec d’aquestes despeses, atès que s’estava centrant en l’assistència social i combatre l’atur forçós. A més, al·legava que la unitat de la guàrdia civil havia arribat al poble a requeriment de persones alienes al consistori. Amb això es van desentendre de la seva manutenció. Això va provocar que la guàrdia civil aprofités qualsevol motiu per a fer-se notar. Per exemple, al desembre de 1933 van dur a terme un registre de la Cooperativa, provocant les queixes del llavors ex-alcalde Prat Bernardich.

A més d’aquests guàrdies existia al poble un somatén, controlat per elements reaccionaris. En 1934 l’ajuntament va posar al capdavant membres d’ERC per a revertir aquesta situació.

El bienni negre

La crisi en el partit que governava el poble aviat palès a mitjan 1933. Al novembre de 1933, en les eleccions generals, van triomfar les dretes. Va ser la primera vegada que les dones podien votar i això el van poder aprofitar en alguns casos les dretes, donada la major influència de l’església en la població femenina. O això es deia llavors. Ja hem vist que l’esquerra va quedar afeblida i això és un factor més que suficient perquè es redueixi el seu atractiu entre la població.

En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, va triomfar la coalició de dretes anomenada Ordre i Administració. Les esquerres anaven en la coalició Fraternitat Cultural Republicana. El nou alcalde va ser Ramón Serra Camps. Aquest ajuntament es va dedicar a demolir la credibilitat de l’anterior consistori acusant l’ex-alcalde Vaig escudar de “falta de moralitat administrativa”. A partir de llavors hi ha un augment de la pressió policial sobre la població.

En poc temps la tensió va tornar a créixer al poble, i en ocasió de la Festa Major la cooperativa va repartir fulls volants demanant el boicot de les festes. L’ajuntament va destituir el seu secretari, Sixto Rebordosa, pertanyent a Estat Català, que havia estat un dels impulsors d’aquest boicot.

Sigui com sigui, la situació en tota Espanya era altament explosiva. La Revolució del 6 d’Octubre de 1934 va tenir impacte en nombroses localitats, entre elles a Navàs. Aquell dia el consistori estava reunit per a tractar l’expulsió de Rebordosa a qui estaven acusant de dirigir un “moviment revolucionari” contra l’ajuntament. Aquest ple es va produir a la mateixa hora de la proclamació del “Estat Català” per part del president de la Generalitat, Lluís Companys.

Llavors els revolucionaris –una vegada assabentats de la situació de Barcelona– van prendre l’ajuntament, van hissar la bandera catalana i van constituir un comitè revolucionari, encapçalat per militants d’ERC i de la Cooperativa. El president va ser Ramón Sala Blesa (el líder de la minoria d’esquerres a l’Ajuntament) i el secretari Casimiro Ambrós (president de la cooperativa). A continuació, van deixar anar-se a les seves cases als regidors de dretes, que van quedar exposats a les ires de la munió que s’amuntegava a les portes del consistori. Els regidors van ser acompanyats a les seves cases per membres del comitè revolucionari per a evitar mals majors.

No obstant això, entre la munió algú va nomenar el capellà. Es van inflamar els ànims. A continuació, algú va portar uns bidons de petroli de la cooperativa. Amb ells es va cremar l’església. Un dels assaltants va quedar atrapat dins de l’església. Això en lloc de fer recapacitar a la munió el que va fer va ser exaltar encara més els ànims contra el rector Josep Morta. Així que van anar a buscar al capellà al seu domicili. En els moments en els quals va ser envoltat per la multitud estava acompanyat pel jutge del poble, Pere Codina Bernardich, qui va declarar en el judici que en aquells moments li va passar una bala entre les cames. Però una altra de les bales va aconseguir al rector, ferint-lo de mort. Així doncs, es va tractar més d’un linxament espontani que no d’un assassinat premeditat. El component anticlerical de les revoltes catalanes era una constant. Però és que a més, l’odi d’una part del poble contra el rector venia des de lluny, com ja hem vist. I no sols això, si no que trobaven motius contínuament: pocs dies abans, el capellà li havia insistit a la família d’industrials Vidal, que tenien la fàbrica Cal Vidal a Puig-reig, que fessin una selecció de treballadors segons les seves idees religioses, acomiadant als no creients.

Com ens podem imaginar, la repressió d’aquests fets en els dies següents va ser brutal. El poble va ser pres per la força pública i 45 persones van ser detingudes. El rector va ser convertit en un màrtir de les dretes i de l’església catòlica. Altres 11 persones van ser acomiadades de la fàbrica Hilaturas Forcada. Entre els detinguts figuraven membres d’ERC i Unió de Rabassaires (Manel Alsina Parera, Pere Codina Bernardich, Pedro Casals, Francesc Obradors, Sixte Rebordosa o Ramon Sala Blesa, entre altres), de la cooperativa (Casimiro Ambrós Esquius i Juan Teruel Munuera, entre altres) i de la CNT (Miquel Obradors Mas, Josep Ribera Camprubí, Joan Sarri Rovira i Pascual Sensada Perramon)[9]. A dos detinguts se’ls va aplicar una pena de desterrament. En aquell moment diversos membres destacats de les forces d’esquerra van abandonar el poble. Ni tan sols van tornar després de l’amnistia de febrer de 1936, si no que van esperar a juliol per por de les represàlies.

A partir de llavors l’ajuntament va quedar sota el control de les dretes. En el cas de Navàs, la victòria del Front Popular no va significar el retorn de les forces d’esquerra a l’ajuntament. Això va ocórrer el 12 de juliol de 1936, és a dir una setmana abans de la guerra. En aquell ple s’acusava la dreta d’haver exclòs nombrosos veïns del cens electoral per haver participat en els successos de 1934.

Pel que respecta a la CNT, veiem que també li va costar reconstruir-se. Es va començar a reunir al març de 1936, i va formar una comissió de reconstrucció, composta per Ramón Molgosa, José Capdevila i Gabriel Cardona. El sindicat únic va reobrir el seu local en la Carretera de Berga, núm. 7. Van participar en el Congrés de Saragossa, cotitzant solament per 140 membres, la qual cosa indica la crisi que patia aquest sindicat. El 4 de juny van realitzar un míting en el local d’ERC, anomenat el Cafè Mercantil, on es van centrar en la reconstrucció del sindicat i en qüestions del ram tèxtil. El 27 de juny es pot considerar que el sindicat ja estava plenament reconstruït, ja que van fer un míting d’afirmació sindical en el local de la Cooperativa “La Fraternitat”.

La població estava sotmesa a un enorme atur obrer. Les fàbriques tèxtils, a més, havien reduït la setmana laboral a solament quatre dies.

A més de la CNT, en aquells mesos també va realitzar actes el sindicat de contramestres “El Radium”, que durant la guerra va ingressar en la CNT. També es va mostrar activa per primera vegada la UGT. Però ho va fer en la colònia de Palà de Torroella, la fàbrica de la qual, per la seva proximitat, va quedar sota la influència de la UGT de Súria, que va fer mítings a l’abril de 1936. En aquesta colònia la CNT no va arribar a organitzar-se fins ja començada la guerra.

Arxiu Municipal de Navàs – Comunicacions amb l’ajuntament, 1936. Carta de CNT a l’ajuntament.

La guerra civil

Com en tants altres pobles els dies que van seguir el cop d’estat militar van ser de gran incertesa. A nivell municipal es va aplicar ràpidament, en la sessió del 26 de juliol, el decret de la Generalitat pel qual s’expulsava de l’ajuntament a tots els regidors no afectes al Front Popular. Això implicava que el consistori quedava en mans de l’esquerra, que recordem, provenia de la candidatura de les municipals de 1934, Fraternitat Republicana. El consistori llavors va ser ampliat amb nous membres d’ERC i els Rabassaires i el nou alcalde va tornar a ser Ramón Sala Blesa, que acabava de retornar del seu “exili” a Barcelona, on s’havia traslladat al perseguit arran dels fets de 1934.

Al mateix temps es va constituir el Comitè Revolucionari Antifeixista, que va dominar la CNT. En el comitè també hi havia membres d’ERC i dels Rabassaires. Aquest comitè es legitimava a partir d’un altre decret de la Generalitat, publicat el 21 de juliol. El primer que va fer aquest comitè va ser controlar els punts estratègics del poble (les fàbriques, el ferrocarril i les carreteres) i recuperar totes les armes que poguessin trobar. Això implicava desarmar el somatén i registrar els domicilis de les persones vinculades amb la dreta. En aquest sentit el dia 22 va tenir lloc un intens tiroteig en la Colònia Vidal. El comitè pensava que hi havia elements de dretes amagats, però segons la Causa General va ser un tiroteig entre els mateixos milicians que estaven disparant des de diferents direccions. El clima de nerviosisme els va ajudar a caure en l’error.

En canvi, aquest mateix dia 22, en la carretera cap a Viver i Serrateix, va tenir lloc un tiroteig amb 6 tradicionalistes (carlistes) que fugien del poble i volien saltar-se un control. En aquest cas, un milicià va resultar ferit. Per tant es demostra que en aquells dies tots dos bàndols estaven armats. En la Causa General de la pròxima Gironella, s’explica com els tradicionalistes s’havien reunit armats amb la intenció de fer-s’hi amb el poble, però davant el fracàs de la revolta militar a Barcelona, van descartar aquesta possibilitat i van fugir. És lògic esperar petits grups similars en altres poblacions pròximes, no gaire ben preparats ni armats, però predisposats a actuar en cas que haguessin guanyat els seus a Barcelona.

A continuació, va esclatar l’onada anticlerical que va recórrer tota Espanya. Totes les esglésies del municipi van ser assaltades per grups de milicians. Segons els sumaris militars, el mateix dia 19 de juliol van cremar les esglésies de les colònies industrials de la Ametlla de Merola, Cal Vidal, Cal Pons, la colònia Manent i també la de Navàs. Amb la destrucció de l’església també es van cremar els arxius parroquials. El dia 21 es va produir una segona onada de crema d’esglésies, aquesta vegada provocada pels milicians de Súria, que van cremar les esglésies i ermites de la zona rural del municipi, començant per les de la seva pròpia zona rural i arribant a Castelladral. Dies més tard van volar les campanes de l’església de Castelladral amb dinamita. El mateix dia 23 es van cremar les esglésies de la colònia Palà de Torroella, suposadament també per milicians de Súria. No obstant això, en Palá la situació no va aconseguir els nivells de violència de Navàs, pel que sembla per influència de Joan Peramiquel Sivila, líder de la UGT local. El dia 25 els milicians de Navàs van realitzar una expedició contra Viver i Serrateix, cremant les seves esglésies i executant un mestre de dretes. En els judicis de la postguerra es parlava que van ser una cinquantena de milicians armats muntats en un camió i dos cotxes. Els milicians consideraven que les accions d’aquest tipus eren un acte de guerra.

Però el que va quedar instal·lat en la memòria popular van ser els 23 assassinats de la guerra[10]. Navàs va patir una proporció d’assassinats per habitant del doble que la mitjana de Catalunya. En aquest cas, i a diferència d’altres llocs, va ser executat només un religiós, i la majoria dels assassinats van tenir a veure amb el sector del tèxtil. Malgrat això en la Causa General també apareixen entre les víctimes un metge, un propietari rural, un mestre i un constructor. La gran majoria eren membres de la CEDA o tradicionalistes. El fet més greu va ser la saca de la presó de Manresa de 6 presos. El dia 15 de setembre van ser trets de la presó per milicians de Navàs i van aparèixer morts l’endemà en la carretera entre Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. Per aquesta causa, després de la guerra, es va executar a una persona a el Camp de la Bota. Un altre acte d’execució massiva va tenir lloc el 13 de febrer de 1937. Aquest dia van aparèixer assassinats a Montcada i Reixac els 4 fills homes de l’amo de Hilaturas Forcada.

També es van establir impostos de guerra sobre els propietaris i les persones de dretes. Això va ser comú a tota la zona republicana. L’esforç de guerra es pagava també amb el que es requisava als partidaris de l’enemic i als rics.

A més, les diferents entitats antifeixistes del poble es van confiscar dels edificis més rellevants de la població. Així doncs, la CNT es va instal·lar en el convent del patronat de San José que es van encarregar de renovar. En Palà es va ocupar la Torre de l’amo, anomenat Joan Palà Claret. La seva luxosa casa va ser la seu del comitè i del Socors Vermell Internacional. En Palà també es va confiscar una botiga del dretà Ignacio Servet, quedant a partir de llavors com a seu de la Cooperativa Obrera “El Clavell”.

Secció Pagesa de la CNT de Navàs. 1937. CDMH – PS-Barcelona, 920, 1, 23]

Totes les fàbriques van ser col·lectivitzades, com a Hilaturas Forcada i la Fàbrica Nova. En ambdues, els directors es van quedar treballant en l’empresa com a escrivents. Es van col·lectivitzar les fàbriques Indústries Palá, la fàbrica rajolera, la fàbrica de la colònia de la Ametlla de Merola, la fàbrica de Castellet, la colònia Soldevila, el ram de la construcció, el dels sastres o les feines agrícoles. També es van col·lectivitzar els boscos, que van ser cedits per al seu tala. I va aparèixer una petita col·lectivitat agrícola[11]. Amb això també es van augmentar les hectàrees de regadiu, amb el que es tractava de pal·liar la falta d’aliments bàsics. Tots els camions van ser utilitzats per les col·lectivitats i per l’Ajuntament. Finalment, caldria esmentar que totes les ràdios de les persones de dretes van ser confiscades quedant com a dipòsit a l’Ajuntament. La Cooperativa “La Fraternitat” va augmentar el seu personal i la seva influència i, a més, va aparèixer una altra cooperativa en Palà, com ja vam veure abans. Com veiem, en unes poques setmanes es va produir un canvi de model econòmic i social molt radical.

El 14 octubre de 1936 es va constituir un nou Ajuntament, conjuminant també el comitè. A principis de mes aquests comitès revolucionaris havien quedat dissolts per decret de la Generalitat. Però en el mateix ple de constitució del nou consell municipal es va impugnar l’ajuntament, considerant-los com una estructura caduca impròpia del moment revolucionari que es vivia. Així i tot, l’ajuntament va quedar constituït per consellers d’ERC (Ramón Sala -alcalde-, Joaquim Ginesta i Bartomeu Ponsroda), Rabassaires (Joan Mas) i de la CNT (Ramón Molgosa, Miquel Solà i Pere Prat[12]). No existien altres partits al poble. Però atès que era obligatori incloure altres partits i sindicats (com la UGT) aquesta composició va donar peu a conflictes polítics. De seguida la UGT va denunciar davant la Generalitat que no es donés entrada als dos consellers que els corresponia. L’ajuntament, per part seva, va contestar que havia cregut que els consellers ugetistes de Palà no podrien prendre possessió.

En aquells moments s’acabava de formar el PSUC en Palà de Torroella i encara no ho havia fet a Navàs. El partit es formarà definitivament al desembre de 1936 i, el 29 de gener de 1937, aconseguiran que l’ajuntament accepti els seus dos consellers. Es tractava de Joan Peramiquel Sivila i de Salvador Bonals Ferrer, tots dos de Palà de Torroella.

Fins a març de 1937, la CNT va dominar la conselleria de defensa. La controlava Ramón Molgosa. Això li donava la potestat de triar qui podia tenir armes i qui no. Li donava la capacitat d’organitzar milícies per al front. Fins i tot podia requisar edificis. Aquesta situació va acabar el 10 de març.

Encara que va haver-hi diversos canvis de composició de l’ajuntament durant 1937, el més important va tenir lloc al febrer de 1938. L’alcalde Ramón Sala va haver d’abandonar el seu lloc en ser cridat a files. Va ser substituït per Vicenç Marsà del seu mateix partit.

Des del principi va haver-hi molta hostilitat entre el PSUC i la CNT. En Palà, els comunistes, dominaven la situació i des de Navàs se’ls feia el buit. En canvi, en el mateix nucli de Navàs a penes tenien presència. El PSUC d’aquest lloc va ser fundat per Joan Escudé Niubó, que havia estat alcalde per ERC. Va trencar amb el seu partit per ser aquest massa afí a la revolució i va posar en marxa el nou partit. De seguida va ser detingut per una qüestió trivial, la qual cosa accentuava encara més les seves postures contrarevolucionàries. En sessió del 20 d’agost de 1937, la UGT-PSUC va triar a Escudé com a conseller a l’ajuntament, la CNT va protestar argumentant que Escudé havia obstaculitzat el procés revolucionari. La CNT ho acusava d’haver estat d’Unió Patriòtica en els anys 20, d’arribar a l’alcaldia en 1933 de forma poc ètica, d’haver atacat verbalment a la CNT o al mestre Juan Teruel, de voler formar el Partit Radical després del 6 d’Octubre, i de no haver-li-ho vist el 19 de juliol. Sigui com sigui, la UGT havia aconseguit créixer a partir de tota la gent contrària a la revolució.

En resum, la UGT no comptava amb més de 300 afiliats, la majoria en Palà de Torroella, mentre que la CNT ja tenia uns 1.200 a l’octubre de 1936 [13]. Els comicis als quals havia assistit la CNT de Navàs, celebrat a Barcelona el 10 i l’11 d’octubre, tractava sobre l’educació i l’ensenyament en la nova societat revolucionària. A més, van assistir al ple grups anarquistes, ateneus i federacions de grups. Entre el llistat d’assistents figura el grup “Rayo Libertario”, amb 8 components. A més d’aquest grup de la FAI, a Navàs existia una agrupació de Juventudes Libertarias, amb 104 components[14]. No hi ha notícies de grups de Dones Lliures i es dedueix que el component femení s’organitzava dins de les joventuts. Aquests números eren bastant superiors als que tenien ERC o el PSUC.

Informe de la situació de Navàs, 1938. Fet per la Federació Local de la CNT. pàg. 1. Arxiu Comarcal del Bages, Papers Recuperats del Franquisme que són que es troben en el ACBG

Informe de la situació de Navàs, 1938. Fet per la Federació Local de la CNT. pàg. 2. Arxiu Comarcal del Bages, Papers Recuperats del Franquisme que es troben en el ACBG

Pel que respecta a les milícies, des de Navàs es van organitzar petits grups que van ser enviats al capdavant segons la seva preferència. En 1936 van sortir uns 27 voluntaris de la CNT, 12 d’ells per a la Columna Terra i Llibertat i 11 per a la Columna Hijos del Pueblo (que integrava al seu torn la Columna Durruti). En aquest llistat figuren dues dones, com a infermeres, Elvira Moliner Villalba i María Llorca Estruch, que es van anar amb la Columna Terra i Llibertat. En total, 144 mossos van ser reclutats en sis lleves diferents. El total de morts en acció de guerra del municipi va ser de 37, pertanyent 9 al bàndol franquista. La majoria va morir en 1938 al front d’Aragó i al front del Segre. Destaquen els germans Antonio i Pedro Branzuela ¡ Conangla, tots dos de la CNT.

Llistat de milicians a dia 28-11-1936. Arxiu Municipal de Navàs – Milícies Antifeixistes, 1936

Final

El terme de Castelladral-Navàs va ser conquistat per les tropes nacionals el 29 de gener, encara que tres dies abans havia caigut Sant Salvador de Torroella i les seves colònies obreres. En el registre civil del poble apareixen tres morts en aquells primers dies de l’ocupació. Entre ells estava Josep Maria Ballús, de qui parlem al començament de la Segona República. Sens dubte era un acte de represàlia. A continuació, es constitueix un ajuntament d’acord amb els postulats franquistes, es crea la Falange, es reconstrueixen les esglésies, es depura les administracions públiques i una infinitat de canvis més.

Es calcula en uns 88 ciutadans de Navàs (encara que podrien ser més) els que van ser condemnats a treballar en els batallons de treball. 17 d’ells van ser jutjats i sotmesos a llargues condemnes. Uns 10 presos van morir per les dures condicions de vida a les quals es van veure sotmesos. Finalment 5 ciutadans de Navàs van ser executats a el Camp de la Bota: Miquel Camprubí Arderiu, Joan Castellana Planas, Miquel Solà Camprubí, Domingo Padró Valldaura i Vicenç Valls Manubens. Solament l’últim, Valls, pertanyia al PSUC i als Rabassaires, la resta eren tots de la CNT. En total la guerra li va costar al municipi 81 vides.

Conclusions

El cas de Navàs ens demostra un obrerisme molt mobilitzat i, en bona part, preparat per a la revolució social que va tenir lloc en 1936. Si bé, la població no es va implicar en els fets revolucionaris que van recórrer la comarca entre gener de 1932 i desembre de 1933, com altres pobles de la comarca, els fets d’Octubre de 1934 van marcar un punt d’inflexió. La dura repressió que va seguir a aquella revolta i la sensació de viure sota un règim opressiu en 1935 van ser els detonants per a una duríssima “repressió roja” en l’estiu de 1936, molt més intensa que altres poblacions de la zona.

D’altra banda, a Navàs es dóna una confluència entre un republicanisme molt avançat i un sindicalisme revolucionari. De fet, podem constatar un cert transvasament de militants des del republicanisme cap a l’anarcosindicalisme. Les condicions estaven posades ja en els anys 20, però el detonant va ser la figura d’un mestre racionalista d’idees anarquistes. Podem destacar la importància de militants d’aquest tipus en moltes poblacions petites, que ajudaven a donar forma a una ideologia entre aquells obrers que buscaven idees noves. Un altre punt d’unió va ser la cooperativa obrera, autèntic espai de relació i de difusió de les noves idees. Tot això va influenciar al sector republicà més obrerista, que el va portar al sindicalisme revolucionari. Finalment, destacar que aquest republicanisme mai va veure amb mals ulls la revolució social. De fet, va treballar per ella.

Afegeixo una última anotació, el Fons Renée Lamberet (caixa 14AS519), guardat en el Institut Français d’Histoire Sociale de París, promet nova informació sobre Navàs com es pot veure aquí. Espero poder consultar-ho algun dia.

Notes:

[1] Pere Gabriel, Classe Obrera i Sindicats. Tesina doctoral del autor. Universitat de Barcelona, 1981. p. 412.

[2] Tota aquesta declaració es recull en Silencis… op. Cit, p. 40-41

[3] Soldaridad Obrera, 04/08/1931. p.2

[4] El trentisme ve del Manifest dels Trenta, llançat en agost de 1931 per diverses figures de la CNT como Ángel Pestaña o Juan Peiró. Denunciaven el aventurisme y la falta de preparació de la FAI que, al seu judici, amenaçava con desbaratar el treball de reconstrucció de la CNT.

[5] Tierra y Libertad, 5/09/1931

[6] Solidaridad Obrera, 15/11/1931.

[7] Firma la nota Gabriel Cardona. “Solidaridad Obrera”, 17/10/1933

[8] Noms extrets per l´autor d´aquest article de la premsa confederal relacionada amb la comarca del Bages.

[9] Per veure una llista completa dels detinguts de 1934 veure, Silencis…, 2015: 112-115.

[10] El llistat, amb explicacions de cada cas, es pot trobar en Silencis…, 2015: p. 138-141.

[11] Dada per a la Plenària Regional de Camperols de la CNT. CDMH- Salamanca – Política Social – Barcelona – 920, 1, 23. Per l´any següent declaraven 45 afiliats camperols.

[12] Es tracta de Pere Prat Bernardich, qui fos alcalde de Navàs en 1931-33. Ara era conseller representant a CNT.

[13] Assistentes al congres regional de Sindicats i grups anarquistes. “Solidaridad Obrera”, 10/10/1936, p. 10

[14] Garangou, Sonia. Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939). Gregal, 2017. p. 339

Bibliografía:

Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarés i Arcadi Vilà. Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931 – 1945). Ajuntament de Navàs, 2015.

Gabriel, Pere. Classe Obrera i Sindicats. Tesina doctoral de l’autor. Universitat de Barcelona, 1981.

Garangou, Sonia. Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939). Gregal, 2017.

Gómez Casas, Juan. Historia de la FAI, Fundación Anselmo Lorenzo, 2002.

Gómez, Miguel. Teixint la història en roig i negre. L’anarquisme a l’Alt Llobregat i Cardener, Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs, 2019.

Premsa:

El Trabajo. Arxiu Comarcal del Bages

El Pla de Bages. Arxiu Comarcal del Bages. Diputació de Barcelona. Trencadís

Solidaridad Obrera, Números dels anys 30. CEDALL hemeroteca digital. Arxiu Històric Solidaridad Obrera
http://cedall.org/Documentacio/Catala/cedall103503000_Solidaridad%20Obrera.htm

Arxius:

Arxiu Municipal de Navàs.

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa.

Centre Documental de la Memòria Històrica, Salamanca.