Nascuda l’any 1887 a Mollerussa i va morir a l’exili (no es sap l’any). Sindicalista i activista llibertària.
Segons algunes fonts, Ramona Berni i Toldrà va nàixer el 3 de juny de 1887 a Mollerussa, però en el registre civil de Mollerussa no trobem cap entrada coincident. Trobem una entrada el dia 1 de setembre de 1887 a nom de Ramon Berni i Toldrà [1], la qual expressa que va néixer el dia 30 d’agost de 1887 a les nou de la nit. Malgrat la incongruent informació, podem afirmar que Ramona Berni i Toldrà va néixer a Mollerussa l’any 1887. Provenia d’una família humil i pagesa de la comarca del Pla d’Urgell (el seu pare de Castellserà i la seva mare de Mollerussa).
Durant els primers anys del S.XX a Catalunya hi va haver diversos canvis en l’estructura demogràfica i econòmica. Les zones més industrialitzades de Catalunya rebien un increment poblacional a causa de les migracions internes de Catalunya, del camp a la ciutat, i de les provinents de la resta de l’estat espanyol, de sud a nord. Així doncs, Barcelona va passar de 587.000 habitants l’any 1910 als 710.000 habitants l’any 1920. Molt possiblement, Ramona Berni marxà de Mollerussa cap a Barcelona en els primers 10 anys del segle XX.
La indústria tèxtil va ser una de les activitats amb més arrelament a Catalunya des de finals del s.XIX. Tot i que a principis del s. XX es van desenvolupar altres sectors industrials, el tèxtil creixia de manera constant. No es sap en quina fàbrica treballava Ramona Berni a Barcelona, però sí que consta que el seu ofici és el de teixidora. En aquest temps és quan es va sindicar al Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball. Així doncs, la seva consciència i activitat política, segurament no es creà fins a finals dels anys 10. Va ser des d’un bon inici una constant propagandista de la CNT. Però segurament que el seu període més actiu va venir a partir de la seva relació amb Pepita Not. Aquesta persona va ser una de les seves grans amigues i no va entrar en contacte amb l’activitat sociopolítica fins l’any 1918 quan va conèixer l’anarquista Ricardo Sanz (amb el qual es casarà més endavant).
Pepita Not va néixer a Torregrossa (Lleida) l’any 1900. De ben jove Pepita Not va anar a Barcelona on treballà de criada i cuinera per imposició paterna en un casa burgesa. No sabem si Ramona Berni va conèixer a Pepita Not a Barcelona o ja es coneixien de molt abans, ja que Torregrossa està molt a prop de Mollerussa, tant sols a 9 quilòmetres de distància. En tot cas, la seva relació és la que va portar a Ramona Berni a involucrar-se al grup “Los Solidarios” i més endavant a “Nosotros”.
En mig de la gran conflictivitat laboral dels anys 20, les organitzacions sindicals, i en especial la CNT, augmentava espectacularment el nombre d’afiliacions. En un principi, a finals dels anys 10, la patronal finançava els assassinats selectius d’activistes. Més endavant, van sorgir bandes de pistolers els quals tenien l’objectiu de apaivagar les reivindicacions obreres. Els anomenats Sindicats Lliures van ser una mètode més per a la continuació d’aquest clima de confrontació amb la protecció dels governadors civils del moment. Per altra banda, sorgeixen grups obrers armats per contrarestar la violència patronal. En aquest context sorgeix el grup armat anarquista “Los Solidarios”, un grup armat clandestí que es crea l’any 1922. Totes les persones components del grup eren joves, no sobrepassaven els 25 anys. Algunes persones integrants van ser: Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Juan García Oliver, Manuel Torres, Aurelio Fernández, Ricardo Sanz, Alfonso Miguel, Grogorio Soberbiela, M. Luisa Tejedor, Julia Lopez o Pepita Not, entre altres.
Dins de “Los Solidarios”, Ramona Berni, igual que altres dones dins dels grups d’acció, desenvolupava les tasques d’enllaç i comunicació (difusió, missatgeria, transport de material, armament…). Més endavant, a principis dels anys 30, aquest mateix grup es renombra sota el nom de “Nosotros”. “Los Solidarios” van protagonitzar els atracaments més espectaculars del 1923, van formar dipòsits d’armes i compraren una foneria al barri de Poblenou per fabricar cascs de granades. La cadena d’atracaments es va iniciar el 18 de juliol de 1923 amb l’assalt fracassat a la Banca Padrós, corresponsal del Banc d’Espanya a Manresa. Van plantejar l’assassinat de Martínez Anido i del exministre Bugallal. Van assassinar l’exgovernador de Biscaia, González Regueral, que vivia a Lleó i l’arquebisbe de Zaragoza José Soldevila el 4 de juny de 1923. Aquest grup desapareix definitivament a l’inici de la Guerra Civil.
Tot i que Ramona Berni mai va ser empresonada ni jutjada per formar part d’un grup armat (com si va passar en la majoria de membres de “Los Solidarios”), sí que va ser detinguda en un cop policial contra el grup. El 24 de febrer de 1924, per ordre expressa del ministeri de la governació de Madrid, van ser assassinats a Barcelona per la policia secreta els anarquistes Gregorio Suberbiela i Manuel Campos. Arran d’aquest fet, el 28 de febrer de 1924, la policia va practicar escorcolls a la casa de Teresa Silvestre Nacher, on van ser detinguts Conferino i Aurelio Fernández Sánchez i es van interceptar diverses armes. En aquell mateix dia, també van ser detingudes dues persones al carrer de la Independència. Les detingudes van ser Ramona Berni i el seu fill Jaume Bruje i Berni /Jaume Buyé Berni [2]. Les quatre persones detingudes van quedar a disposició de l’autoritat militar i van sortir al cap d’unes setmanes.
Aquesta dada ens mostra el fet que Ramona Berni tingués un fill. Aquest hauria d’haver nascut a finals dels anys 10, principis dels anys 20. Una altra dada cercada, en relació a la situació familiar de Ramona Berni, és un anunci de l’Audiència Territorial del dia 28 d’octubre de 1933, el qual exposava que a la Sala Segona es celebraria el divorci de Blas Buyé i Ramona Berni.
Tornant al seu angle polític, la seva activitat política dins de la CNT es va intensificar i va ser una gran propagandista la qual recorria bona part de Catalunya en mítings de l’organització. Alguns mítings en que participà Ramona Berni a principis dels anys 30 són: a Igualada l’any 1931 juntament amb personatges com Ródenas, Dolcet i altres sindicalistes; a Lleida el al maig de 1932 juntament amb R.S. García; a Canet de Mar el juliol de 1932 juntament amb Terrén, P. Robert i Vicente Corbí. Altres fonts també esmenten un dels seus mítings amb la companyia de l’escriptor J. Peirats.
Els fets de l’alçament de l’Alt Llobregat i el Cardener van ser un reclam per al moviment llibertari d’arreu. Tot i que algunes fonts assenyalen que Ramona Berni es va instal·lar Manresa durant l’any 1934, Ramona Berni no es registra en el padró municipal fins l’any 1936. El seu domicili es situa al Passeig de Sansa número 4 durant els anys en que resideix a Manresa. Treballa com a teixidora a la Fàbrica Nova, una de les tres fàbriques tèxtils més grans de Manresa i comarca, propietat d’Eusebi Bertrand Serra però en aquells temps col·lectivitzada. En la seva estada a Manresa va compartir tasques sindicals amb Coloma, Balsells, María Salmaurí o Rosario Dulcet.
L’any 1938 Ramona Berni fa un míting al Kursal de Manresa. Segurament aquesta és una de les darreres activitats públiques i de masses de Ramona Berni a Catalunya. A finals de la Guerra Civil, Ramona Berni s’exilià (no va passar per cap camp de refugiats francès) i morí a l’exili.
Tot i que la història només recorda a determinades persones de gran rellevància històrica, Ramona Berni va ser una persona molt reconeguda en l’àmbit llibertari del moment. El fet de ser dona, obrera i activista en els anys 20, la feia especialment particular en mig d’una lluita majoritàriament masculina. Moltes de les dones que posteriorment van formar part d’agrupacions anarcofeministes van esmentar-la com una “una dona singular”, “entusiasta militant”, la qual “va destacar en la lluita social” i va ser “acceptada” en el cercles anarquistes on la presència masculina era notòria. Segons Pedro Flores, Ramona Berni estava convençuda de que el problema de la societat tenia que enfrontar-se a fons i que per a acabar els efectes de la injustícia social s’havia de començar per superar la ignorància del poble productor. Així doncs, per a combatre el monopoli de la riquesa i les forces coercitives de l’Estat sintetitzà la seva activitat en una doble vesant: la sindical (lluita per l’autogestió obrera) i l’acció (l’activisme i l’ús de tots els mitjans per a millorar les condicions de vida la classe treballadora).
Meritxell Guàrdia i Serentill
[1] Segons fonts del Registre Civil de Mollerussa, no hi ha cap entrada a nom de Ramona Berni i Toldrà en els anys compresos de 1885 -1889. Només trobem una entrada el dia 1 de setembre de 1887 de Ramon Berni i Toldrà. Aquesta entrada podria ser la de la protagonista en el cas d’haver hagut algun tipus d’error o mal entès. Possibilitats n’hi ha moltes: intencionalitat expressa de la seva família en inscriure la persona en sexe masculí, que l’infant presentés alguns elements propis d’estats intersexuals infantils, error del registre civil, inscripció d’un germà de la Ramona Berni (tot i que aquesta hipòtesis quedaria descartada per la pròpia Ramona Berni, ja que aquesta es va insciure al padró municipal de Manresa de l’any 1936 com a nascuda el 3 de juny de l’any 1887 a Mollerussa), etc.
[2] Els noms són sempre molt confusos, ja que segons la font, varien certes paraules o certes lletres. Alguns exemples: Ramona Verni – Ramona Berni, Ramona Berni i Toldrà – Ramona Berni i Tolrà, Ramona Berni – Ramona Berri … Podría ser que el cognom del seu fill variés de Buyé a Brujé. El primer cognom respondria al progenitor Blas Buyé, el qual es divorcià de Ramona Berni l’octubre de 1933.
Bibliografia i documentació:
- Monografies:
BALCELLS, Albert (2009). El pistolerisme. Barcelona (1917-1923). Barcelona: Pòrtic.
BERENGUER, Sara (1988). Entre el sol y la tormenta. Calella.
FLORES Martínez, Pedro (1995). Tipos manresanos II. Contribución a la historia de Manresa. Manresa
FLORES Martínez, Pedro (1981). Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardener. Barcelona.
ÍÑIGUEZ, Miguel. Enciclopedia histórica del anarquismo español. Asociación Isaac Puente.
ITURBE, Lola (1974). La mujer en la lucha social. México.
IZARD, Miquel; RIQUER de, Borja (1988). Conèixer la Història de Catalunya Vol.4. Barcelona: Vicens-Vives.
MARTÍNEZ de Sas. M.Teresa; Pagès i Blanch, Pelai (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
PAZ, Abel (1996). Durruti en la revolución española. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo.
SANZ, Ricardo (1966). El sindicalismo y la politica: Los Solidarios y Nosotros. Toulouse.
SANZ, Ricardo (1978). Figuras de la revolución española. Barcelona.
SERRA i Carné, Jaume (1988). El moviment Obrer al Bages i al Berguedà durant la segona República. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.
- Publicacions periòdiques:
EL TRABAJO. Col·lecció complerta. Manresa, 1920-1937.
SOLIDARIDAD OBRERA. Exemplars del nº420 fins nº 470. Any 1932.
LAS NOTICIAS. Exemplars del dia 1 de gener de 1924 fins el març de 1924.
LA VANGUARDIA. Exemplar del dia 28 d’octubre de 1933
- Pàgines web:
ASSOCIACIÓ MEMÒRIA I HISTÒRIA DE MANRESA (última actualització 2009). Memòria i Història de Manresa. [Darrera consulta: 10 – 05 – 2010].
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA.
ARXIUS MILITARS.
- Documents d’arxius:
Índex Padró municipal dones.1936. Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages). (unitat documental composta).
Apéndice Padrón Municipal de Manresa. 1 de maig de 1936 – 31 gener de 1939. Llibre de ? pàgines. Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages). (unitat documental composta).
Registre Civil, llibre 1885-1889. Registre Civil de Mollerussa / Jutjat de Pau. Entrada 36 , pàgina 210. (còpia nº 1249846/09) (unitat documental composta).
Memòries de Pedro Flores. Data/es. Caixa I, II, III, IV, V . Fons: Pedro Flores. Biblioteca Municipal El Casino de Manresa. (sèrie)
Centre d'estudis Ramona Berni [CERB] 