De la mateixa manera que a altres pobles i ciutats catalanes l’arribada de les idees de la Il·lustració a Manresa es va produir gràcies a una conjunció entre el republicanisme, l’internacionalisme i el moviment obrer. El cas paradigmàtic el va constituir l’Ateneu Obrer Manresà, inaugurat el 5 de juny de 1887 a partir d’una entitat prèvia, el Cercle Manresà Artístic i Industrial. Aquest nom ens proporciona una valuosa pista sobre la seva intencionalitat: la formació i capacitació dels obrers per a la seva emancipació.
L’Ateneu Obrer, situat al carrer del Born 13 principal, gaudiria d’una època d’esplendor durant les dues primeres dècades del segle XX portant a terme una intensa tasca educativa i benèfica entre la classe treballadora. S’hi impartien classes d’ensenyament primari en català, així com cursos nocturns per adults, útils de cara a la seva formació personal i professional. Les classes compartien espais amb una companyia de teatre, una acadèmia de música, un cor coral i l’agrupació manresana d’Esperanto Bella Espero. Cap a 1920 l’Ateneu comptava amb una biblioteca que tenia uns 400 llibres i que molt probablement constituïa la biblioteca pública més gran de la ciutat.
Durant la primera dècada de segle hi va impartir classes el mestre Sebastià Casanovas [1], membre del grup anarquista Humanidad Libre. Després de la Setmana Tràgica Casanovas seria detingut per la col·locació d’una bomba que va fer explosió al convent de les monges reparadores, que només va provocar danys materials. La bomba era una resposta a la repressió de la Setmana Tràgica, que a Manresa va provocar un gran nombre de detencions, a part de diverses persones ferides i dues mortes.
En aquest cas podrem veure la vinculació existent entre l’anarquisme revolucionari i les ànsies de cultura que compartia bona part de la classe treballadora. Els grups anarquistes manresans van realitzar diverses conferències dins dels sindicats sobre educació racionalista durant el període 1917-19 [2], preparant el terreny per l’acceptació d’aquesta pràctica per part del sindicalisme local, que sempre la recolzaria.
L’any 1922 l’Ateneu es va traslladar al carrer de les Piques 1, edifici que actualment està buit. En aquest local també es va crear una escola, aquest cop ja fundada específicament sota els principis de Ferrer i Guàrdia. A l’escola de l’Ateneu s’ensenyaven conreus, sembra, poesia, literatura, fauna i es feien excursions. Cal remarcar que abans de l’època republicana la ciutat de Manresa només tenia dues escoles, religioses les dues. Per això seria tan important l’escola de l’Ateneu.
La República
A finals de 1930, ja tocant els últims mesos de la dictadura primoriverista, la barcelonina Escola Natura del Clot (dirigida aleshores pel mestre sallentí Joan Puig Elies) va venir a Manresa a interpretar l’obra de teatre El último galeote. La visita d’aquesta escola va sembrar una llavor. A partir d’aquest moment un grup de militants llibertaris li proposen a la Federació Local de Sindicats de Manresa (CNT) la creació d’una escola racionalista. Per aquest fi es constituiria un consell de 25 socis que tindria la missió de recaptar diners per obrir-la i de realitzar conferències difonent les idees racionalistes, entitat que portaria el nom d’Agrupació pro-Cultura Faros.
No obstant això, l’Agrupació Faros finalment decidiria la creació d’una entitat nova, independent dels sindicats que podria gestionar-la apropiadament: seria l’Ateneu Cultural Popular o Ateneu de Cultura Popular (indistintament), que va tenir la seva seu al carrer Mesquita 12 (actual carrer Joan XXIII), davant de la Fàbrica Nova. En un principi l’Ateneu i l’escola eren dues entitats diferenciades [3] però a principis de 1932 ja eren la mateixa cosa. La raó per crear aquesta nova escola era la de tenir-ne una afí al moviment llibertari, ja que la de l’Ateneu Obrer no ho era, sinó que era autònoma.
L’escola racionalista de l’Ateneu obriria a l’octubre de 1931 i estava a càrrec del veterà mestre aragonès José Alberola assistit per Joaquima Colomer (companya del líder rabassaire Nònit Puig) [4]. L’escola no va quedar al marge dels enfrontaments interns de l’escissió trentista de 1933 i l’ambient del conflicte també calaria entre els nens i nenes. Alberola intentaria sense èxit deixar l’escola al marge, però sent ell mateix considerat un anarquista “purista” estava marcat per les mares, majoritàriament afiliades al Sindicat Únic Fabril-Tèxtil (“trentista“). Alberola presentaria la seva dimissió, deixant l’escola provisionalment en mans de José Carreño, fins que finalment va arribar Felip Díez, enviat per Puig Elias [Veieu els vídeo-relats sobre l’escola].
L’escola tampoc va quedar al marge dels atacs externs que patia el moviment anarquista. D’aquesta manera va ser clausurada durant el bienni negre (1934-1935). A Manresa el reaccionari doctor Isidre Alabern, cap de l’Associació Catòlica de Pares de Família, va exigir durant anys a les autoritats que tanquessin l’escola. El doctor va enviar al diari “El Pla de Bages” un article que deia que literalment a l’escola racionalista s’ensenyava els nens a utilitzar la pistola i fabricar bombes, i que era un centre satànic on els nens orinaven sobre un crucifix. El mestre Díez fou empresonat per causa d’aquesta campanya arran de la repressió del 6 d’octubre de 1934.
Per fer-nos una idea del suport que tenien aquestes entitats caldria dir que el mes de maig de 1932 l’Ateneu Obrer enviaria una carta a l’Ajuntament comunicant que disposaven d’uns 700 socis [5].
Després del triomf del Front Popular, tant l’escola com l’Ateneu reobririen les seves portes el mes d’abril del 1936 a un pis del carrer Sobrerroca 42. Però era un local massa petit per totes les activitats que s’hi havien de realitzar. Per tant, pocs dies després de l’inici de la Guerra Civil, un grup de membres de l’ateneu va confiscar el convent de les Filles de Sant Josep, al carrer Sant Miquel 11 (carrer que, per cert, durant la Guerra seria conegut com a carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia). En aquest nou edifici es va obrir el que a partir de llavors seria conegut també com l’Ateneu Cultural Popular – Secció Escola Nova. I, com era previsible, una de les primeres iniciatives va ser la creació d’una escola racionalista i una escola nocturna. En aquesta època de la guerra l’Ateneu estava presidit per Josep Mancunill, i Jaume Picas de secretari. Entre els mestres de la guerra estarien Gande, un mestre valencià de La Salle, l’italià Paladino De Lena, Vilarò Llach, Maria Castells i Fargas i en Jaume Parra. Aquest edifici és on es troba avui dia l’Ateneu Popular La Sèquia.
En l’àmbit numèric a l’escola racionalista de l’Ateneu Cultural hi participaven seixanta-cinc alumnes i altres seixanta a l’escola de l’Ateneu Obrer, també dirigida per mestres racionalistes com Gabriel Torras, Narcís Masvidal, Emili Rosell i Miquel Vilella entre d’altres [6]. Però aquestes dues escoles racionalistes eren part d’un moviment més ampli de transformació socio-cultural del moviment obrer. Així durant la República es van crear escoles racionalistes a Navàs, Gironella, Balsareny, Puig Reig i Súria. Centenars de nens i nenes van passar per les escoles racionalistes amb mestres com ara José Cabra i Joan Call. Aquest moviment creixeria encara més durant la guerra.
La revolució a l’ensenyament
Un dels aspectes més destacats de la revolució viscuda a Catalunya el 1936 va ser el de l’ensenyament. La derrota de l’aixecament militar feixista va accelerar els canvis de l’època i una de les conseqüències va ser la creació del Comitè de l’Escola Nova Unificada, el CENU, per decret del 27 de juliol de 1936. Aquest Comitè, similar al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya o al Consell d’Economia, estava impulsat pel moviment llibertari. De fet, el pedagog Joan Puig Elias era el secretari d’aquesta nova institució.
Amb l’objectiu d’organitzar l’ensenyament es van constituir durant el mes d’agost una sèrie de delegacions comarcals del CENU, entre les quals figurava la del Bages. La seu del CENU del Bages estava situada a la Plaça de Fius i Palà 1, al pis principal de Ca la Buresa. La delegació comarcal estava formada totalment per professionals de l’ensenyament: dos representants de la CNT (el ja esmentat mestre Felip Díez i el mestre Ignasi Codina), dos representants de la UGT (el mestre Jaume Sellarès i el professor de l’Escola d’Arts i Oficis Josep Font) i dos més de la Generalitat, però nomenats pel CENU (el director de l’Escola d’Arts i Oficis Antoni Ivers i el mestre Josep Torra). El comitè estava presidit per Díez, amb Invers com a secretari [7].
A Manresa el canvi revolucionari en l’àmbit pedagògic es va traduir en l’increment de l’escolarització –impuls que ja venia amb molta força des de la proclamació de la República amb la inauguració de 4 noves escoles unitàries i 2 grups escolars– en una nova embranzida a l’escola racionalista, i en el naixement de centres educatius obreristes no vinculats al CENU. Tot i que els anarquistes havien impulsat el CENU no tothom estava d’acord amb la institució. Una part actuava pel seu compte creant escoles autònomes [8].
Tenim alguns noms de mestres del Sindicat de Professions Liberals – Secció de Mestres de la CNT-AIT durant la guerra vinculats a les escoles manresanes del CENU [9]: Francesc Oller Costa, Isabel Oller Costa, Francesc Ramírez Tormo, Emili Boix Rovira, Evarist Basiana Arbiell, Lluís Ballús Puig, Cecilia Ribas d’Andreu, Joan Roviro Vilaplana, Alfred Gonzàlez Caiña, Josep Xarau i Hierro, Monserrat Portelles Vallès, Genoveva Costa, Assumpció Tomàs Suades…
Com hem dit, l’ensenyament públic i oficial (que no és l’objecte d’estudi d’aquest article) era complementat per aquests centres escolars obreristes com el de l’Ateneu Obrer Manresà, de caràcter racionalista, l’Escola del Poble (situada a l’edifici dels Infants i depenent del PSUC-UGT, de caràcter comunista) i l’Ateneu Cultural Popular, de caràcter llibertari i racionalista [10]. A la ciutat també hi havia una escola de música autogestionada i una escola d’arts escèniques i teatre proletari (impulsada pel POUM). Era un moment en el qual les orquestres estaven afiliades als sindicats com a seccions sindicals.
A causa del transcurs de la guerra aquesta tasca educativa es va ressentir i l’absentisme escolar va augmentar. Els mestres també podien ser mobilitzats militarment i per tant el seu lloc era ocupat per persones amb menys experiència [11]. També al ser imprescindibles els hospitals de sang, a causa de l’arribada de soldats ferits del front, moltes escoles van ser traslladades. Per exemple, l’alumnat dels grups escolars Llibertat (Col·legi de Sant Ignasi) i Cardener (Escola Sant Francesc) va haver de reubicar-se a les instal·lacions de l’Ateneu Cultural Popular [12].
El franquisme depuraria amb molta contundència totes les escoles republicanes, acusades de ser responsables de la “sedició” proletària i lliurepensadora que es viuria durant la República. Volien escombrar tot signe d’emancipació i d’auto-capacitació obrera [13].
Miguel Gómez G.
Article inspirat en el llibre Teixint la història en roig i negre.
Notes:
[1] Diccionari biogràfic dels Països Catalans, entrada Casanovas, Sebastià. Pàg. 352.
[2] Zambrana, Joan. El anarquismo organizado en los orígenes de la CNT (Tierra y Libertad 1910-1919).
[3] Entre els documents presentats es pot veure l’acta de l’assemblea general del 21 de febrer de 1932 en la qual s’incorporava l’escola racionalista a l’Ateneu.
<http://www.memoria.cat/mestres/content/nova-organitzaci%C3%B3-escolar>
[4] Pedro Flores. Las luchas sociales del Alto Llobregat y Cardener. 1981. Edició de l’autor. p. 223
[5] Document de declaració de socis de l’Ateneu Obrer Manresà.
<http://www.memoria.cat/republica/content/l3-153>
[6] Història Gràfica de la República a Manresa, Vol I. p. 72 // i L’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà.
<http://www.memoria.cat/republica/content/lescola-de-lateneu-obrer-manres%C3%A0>
[7] El CENU i l’educació en temps de guerra:
http://www.memoria.cat/mestres/content/el-cenu-i-l%E2%80%99educaci%C3%B3-en-temps-de-guerra
[8] González Agapito, Josep. L’anàlisi del CENU en un discurs de Josep Puig i Elias. Pp. 151-152.
<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000055%5C00000055.pdf>
[9] Algun dels noms es poden trobar a memòria.cat
<http://www.memoria.cat/mestres/content/cenu>
[10] Bonvehí i Castanyer, Jordi. L’escola manresana durant la guerra civil.
<http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2016/05/lescola-manresana-durant-la-guerra-civil.html>
[11] Llistat de mestres que exerciren a Manresa durant la República i la Guerra Civil
<http://www.memoria.cat/mestres/content/relaci%C3%B3-de-mestres-que-exerciren-manresa>
[12] Bonvehí i Castanyer, Jordi. L’escola manresana durant la guerra civil 2.
<http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2016/05/lescola-manresana-durant-la-guerra-civil_23.html>
[13] Els expedients de depuració:
<http://www.memoria.cat/mestres/content/els-expedients-de-depuraci%C3%B3>
Bibliografia
Pedro Flores. Las luchas sociales del Alto Llobregat y Cardener. 1981. Edició de l’autor.
Memoria.cat. Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions (portal web)
Històries Manresanes (bloc)
Arxiu Pedro Flores, Biblioteca del Casino de Manresa.
Centre d'estudis Ramona Berni [CERB] 