Amb motiu de la col·locació d´un stolpersteine en homenatge al 30è manresà deportat als camps nazis, Felip Díez Sada, mestre i pintor, volem recordar-lo amb reproduint un discurs d’ell l’any 1936, a on parla de La Llar de l´Infant:
El passat dimecres, Felip Díez, President de la Delegació Comarcal del C.E.N.U, parlà des del micròfon de Ràdio Manresa sobre la institució “La Llar de l´Infant”. Heus ací el que digué:
“Companys Idealistes que en aquests moments de suprems sacrificis col·laboreu tan eficaçment a la reraguarda per a l´enderrocament total del feixisme. Salut.
Per elecció immerescuda d´uns amics m´es donat el goig de parler·vos avui d´una magnifica obra i requerir el vostre ajut perque aquest projecte sigui una viva realitat.
No és sense emoció que us parlo, emoció nascuda del temor que la meva paraula no sapiga traduirla magnificància de l´obra projectada, i també irradiada per la mateixa finalitat i noblesa del propòsit.
Perquè no es taracta d´una iniciativa més; no es tracta de la fundació d´algun altre organisme, cosa a la qual l´estem afeccionats els homes, no es tracta d´una obra de lluïment ni d´una obra que després de creada pugui deixar-se morta; us parlo d´una obra que ha d´ésser per imperatiu de la nostra consciència i per la nostre voluntat la primera de totes aquelles obres creades a l´escalf de l´actual transformació revolucionaria.
Aquesta obra, amics radioients, mereix ésser la primera entre totes perquè és en benefici dels infants.
Un caríssim amic nostre deia alguns dies passats en una conferència que també fou radiada, que així com la Revolució francesa fou coneguda com la Gran Revolució per haver proclamat els drets de l´home, aquesta nostra heroica l´històrica revolució que vivim serà coneguda, enllà dels temps com la Revolució Suprema per haver proclamat els drets de l´infant i haver establert la unitat de la vida.
I certament us dic que nosaltres no podríem desitjar més gloria, ni més honor que aquesta distinció, per oferir·la en tribut d´agraïment pòstum als nostres germans caiguts en aquesta lluita cruenta que ha d´aixafar el feixisme, l´anti-ideal de fraternitat humana, i en tribut d´admiració pels germans que combaten encara al front de batalla en sacrifici magnific i abnegat per un món millor i més just.
Però per aquest agraïment, per generositat i humanitat, mentre els nostres germans ens donen un exemple d´heroisme i abnegació en la lluita, mentre en plena guerra els homes els homes responsables s´afanyan per a construir i estructurar aquesta nova societat comprensiva, justa i humana, a nosaltres, companys tots idealistes, en pertoca un sagrat deure. En la lluita brutal i heroica han caigut germans nostres que han sacrificat més que la pròpia vida, han sacrificat l´amor d´espòs, l´amor de pare, A molts llars la càlida veu del pare, que era tota autoritat i tendressa, que era alegria, que era treball que sostenia la familia, no se sentirà mai més. Una bala traïdora ha segat la vida estimada i el dolor i la desesperació han entrat a la llar que conexia, en l´afany de cada dia i da cada hora de l´alegria cordial del fills i del pares. Tenim un sagrat deure a complir; no podem deixar abandonats en la dissort els infants, els fills, dels germans que per la nostre llibertat i pel nostre benestar, han donat la vida.
Pensem que els infants d´avui són els nostres jutges del demà. Pensem que quan tinguin comprensió de les coses de la vida. Quan siguin homes i sàpiguen de la conducta nostra i del sacrifici dels seus pares, han de trobar justa recompensa: a la generositat dels pares l ágrïment nostre.
Si hem proclamat els drets de l´infant i establert la unitat de la vida, fem que sigui per atots els infants, que tots tinguin pa, afecte, escola.
Es precís que donem als infants dels germans nostres que han perdut la vida i dels que es baten encara per la victòria dels ideals de llibertat i justícia social, el caliu de la llar, l´afecte amorós d´una familia. Donem·los una casa, instituïm com han fet a Barcelona, una “Llar de l´Infant”, on poder, amb l´afany altruista, encaminar la infància dels qui des d´ara, són els nostres fills predilectes, No els deixem abandonats al carrer, en la misèria. Tenim un sagrat deure i hem de complirlo. Demanem el vostre ajut, sabem que no ens faltarà. Requerim també la cooperació, per aquesta obra humanitària, de tots els Comités Antifeixistes de la comarca del Bages. Ni un sol ha de faltar·hi. Es amb l´ajut de tots i cadascun de nosaltres que serà possible l´obra de la “Llar de l´Infant” als gloriosos orfes dels nostres milicians.
Perquè la casa serà d´ells, no nostra. No una casa a la manera dels odiats hospicis d´abans. No una casa de caritat, que no és caritat aixó que devem als nostres infants. Ni hospici, ni asilo, ni casa de caritat; simplement i absoluta: “La Llar de l´Infant”.
Una llar on l´infant hi trobi el caliu, l´ambient de família; on lliurament associats pugin educar·se i, segons les seves facultats i gustos, transformar·se gradualment en homes productors; on la vida en comú, aconsegueixin la suficient preparació per a disfrutar de una llibertat i tinguin una activa participació en les feines de la casa. Els nois intervenint en l´administració i en els demés treballs que són els propis, i les noies internvenint en les tasques que es deriven de la vida col·lectiva i d´agençament de la residència, l´obra és ambisiosa i sabem que únicament en vencerem les dificultats a costa de sacrificis. Sabem dels sacrificis nostres i dels que fareu vosaltres per a prestar·nos el més decidit ajut i cooperació, però així i tot ens sembla poca cosa pel que mereixen els nostres germans caiguts en la lluita. I sobre tot pel que mereixen els orfes, els nostres infants.
Jo voldia ara poder trobar bells accents, belles paraules, no per exhortar·vos, davant l´exemple dels nostres heroics milicians, no cal ni és necessària la meva exhortació. Jo voldia trobar belles paraules per a interpretar els sentiments i l´entusiames dels meus amics, segur que compartint, com compartiu aquests sentiments, ja no us semblaria un sacrifici l´esforç que us demanem i us requerim per a possibilitar la realizació immediata primer i el manteniment desrés de “La Llar de l´Infant”.
Els dramàtics moments actuals porten ja en el seu si llevat de sacrifici i la tràgica lluita que sostenim per la nostra llibertat i per construir una societat millor, n´és l´exponent indiscutible, però jo voldia portar al vostre anim la més ferma convicció que tot quan fem pels orfes, pels fills dels milicians que es moren i es baten tant heroicament, no és un sacrifici, no és contribuir a una subscripció més ni aportar l´esforç del nostre treball obscur a una nova activitat, és una reparació obligada que devem i hem de complir.
Ajudeu·nos tots i bastim la “La Llar de l´Infant” com una obra de tots.
Ens podeu ajudar de mil maneres i confiem que aixi ho farem. Amb donatius, subscrivint·vos per una quota fixa i periodica, colaborant amb nosaltres en les activitas i tasques primordials, quotidianes de l´organització. Ho fareu com ho demanem, no per nosaltres que estem disposats a emprendre l´obra sols si convé, ho demanem pels infants, ho demanem per aquesta obra modèlica, única, que amb l´acció conjunta dels nostres esforços bastirem com exponent magnífic dá questa Societat nova, justa i humana, que haurem guanyat a costa de tanta lluita, de tanta sang, de tantes vides.
Penseu·hi: pels infants que no podem deixar abandonats. No els llençem a l´hospici, ni a l´asil ni a la casa de caritat, simplement, absolutament, instituïm, la casa d´ells: La Llar de l´Infant.”
Felip Díez
Divendres, 25 de setembre de 1936.
El Dia, diari republicà d´esquerra.
El Pla de Bages, diari obrer.
Centre d'estudis Ramona Berni [CERB] 